Una sessió de biodansa.

>> Avui he estat fent una sessió de biodansa. Estic content i me sentit molt còmode. Ha sigut molt positiu poder contemplar cares de felicitat. Normalment, veiem moltes cares llargues per tot arreu i són molt poques les ocasions en les quals podem observar a d'algú feliç. Però jo avui em sentia orgullos de poder fer que unes persones, que era la primera vegada que coneixia, hajen pogun disfrutar, hajen pogut sentir-se elles, hajen pogut experimentar nous conceptes de vida. Ha sigut màgic, encantador...
Providencialment, hi havia a la sala una foto d'un cercle format per mans, exercici que he proposat posteriorment... la imatge, d'un fort poder evocador, s'ha convertit després en una realitat, veient unes mans que posaven tota la seua cura i tendresa en acaronar la resta de mans, i és en aquest moment en el qual el meu interior es plena d'una sensació de presència i seguretat. Potser, un gest tant senzill pugués canviar part de la vida de la humanitat i encara que el fet no fos tant trascendental, que costa tenir un moment de tendresa amb la gent amb la que ens relacionem? Costa fer-ho de vegades, es cert, almenys me queda la sensació que és posible tenir-lo.

Entre trajes de perles i altres fenomens paranomals.

Comence el meu blog parlant de fenomens paranormals...no parlaré de "chiquilicuatre" perquè és dels fenomens més normals de l'espècie humana. Sens dubte, l'espectacle que vam vore ahir me va deixar clar que, com diu l'anunci de Repsol, necessitem reinventar la humanitat.
En primer lloc, cal reinventar els trajes que les fèmines, siguen o no cambreres, porten per les nits. En el cas de la reinvenció que he esmentat, trobe que quedarien prohibits els trajes de brillants a l'estil Sofia Loren, sobretot si el lloc on es llueix és el cafe el Mercat, perquè produeixen dolor fisic en la vista i bo, portaria a una demanda per danys fisics.
En segon lloc, cal reinventar les preguntes existèncials de la humanitat, ja no podem parlar "On anem?" perquè podriem caure en una patologia psiquiàtrica, sinó de que Volem fer amb la nostra existència?...per què dic açò?, doncs perquè al vore la gent que vaig vore anit, inclosa una cambrera amb mini-mini falda, el meu pensament es planteja si ells i elles se la faran i em recorda que jo la he de tindre present per continuar vivint la meua vida.
Així que res, anime a plantejar-se esta preguntar, a reinventar la vida i a divertir-se sense trajes ofensius a la nostra vista.