Amb tanta moguda de la vaga del transport i amb tant de resó per la golejada de la selecció en l'Eurocopa, se'ns passa recordar la dolorosa proposta que des del parlament europeu es vol aprovar: Prolongar la jornada laboral fins a 65 hores, unes 13 hores de treball diàries.
És força greu, sota el meu punt de vista, que en el segle XXI, puguem estar a punt de retrocedir en drets socials d'una manera tant desconsiderada. No sé que pensen els senyors i senyores eurodiputats per tal d'aprovar aquesta proposta.
El treball viscut com a una font d'activitat gustosa, que jo almenys necessite, probablement puga tenir sentit. Viure però, esclavitzats al treball és voler sotmetre a les persones i no voler considerar que les persones som tot menys treball: som família, som amics, som descans, som plaer, som creadors.Quina persona pot estar 13 hores possant asfalt a la carretera? Quina persona pot estar 13 hores diaries fent una mateixa activitat rutinaria? Segurament, no saben doncs, que les despesses sanitaries creixeran degut a les depressions, i malestars provocats per aquesta raó.
L'ésser humà necessitem viure amb llibertat i amb plaer, no amb esclavitud i sense la consideració de persones, més bé, com a màquines.
Ja cap a la fi del segle XIX i molt més al llarg del XX, hem donat passes en reconeixer aquesta idea, ara segurament tornem a la possibilitat de l'altra. Greu però real. Quina europa més xaxi...no???
