>> Avui he estat fent una sessió de biodansa. Estic content i me sentit molt còmode. Ha sigut molt positiu poder contemplar cares de felicitat. Normalment, veiem moltes cares llargues per tot arreu i són molt poques les ocasions en les quals podem observar a d'algú feliç. Però jo avui em sentia orgullos de poder fer que unes persones, que era la primera vegada que coneixia, hajen pogun disfrutar, hajen pogut sentir-se elles, hajen pogut experimentar nous conceptes de vida. Ha sigut màgic, encantador...
Providencialment, hi havia a la sala una foto d'un cercle format per mans, exercici que he proposat posteriorment... la imatge, d'un fort poder evocador, s'ha convertit després en una realitat, veient unes mans que posaven tota la seua cura i tendresa en acaronar la resta de mans, i és en aquest moment en el qual el meu interior es plena d'una sensació de presència i seguretat. Potser, un gest tant senzill pugués canviar part de la vida de la humanitat i encara que el fet no fos tant trascendental, que costa tenir un moment de tendresa amb la gent amb la que ens relacionem? Costa fer-ho de vegades, es cert, almenys me queda la sensació que és posible tenir-lo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Es cert que ens resulta a montó difícil tindre un gest o una paraula afectuosa amb la gent del nostre voltant.Tenim encara moltes barreres mentals i el " que diran els altres.." continua bloquejant la nostra ment.
Pero també es cert i escric com a biodansera que poc a poc el nostre treball està impregnant aquest univers de llum,amor i energía per a fer posible el canvi.
Com a experiencia propia dir que es mes sanador un simple sommriure desde el cor o un calid abràç que tota mena de calmants,així dons,a que esperes ?,sincerament,val la pena viure sentint cada minut i cada gest.Un abràç.
Publicar un comentario