Una nova masacre a l'Orient Pròxim.

>> Aquest migdia ens hem alçat novament amb una notícia que torna a manifestar
que el conflicte entre Israel i Palestina continua viu.
Supose que la notícia ja la coneixeu: Israel, en una operació militar, ha matat almenys 150
persones, moltes d'elles civils.
Una nova i tràgica història que contar a la qual
estem molt acostumats a vore en les nostre pantalles casi diariament.
Segurament tot els conflictes als quals ens afrontem són molt senzills però quan
estem vivint-los no són tan dificil de solucionar.
En el tema del qual parlem, la gent està situada
en un odi visceral que és molt difícil de trencar. Són tantes les generacions
de jueus i d'àrabs que han patit excesivament que en l'actualitat el conflicte
engendra una dinàmica de patiment que sols els qui habiten aquelles terres
podran saber, i que, a més, està augmentada continuament pels dirigents polítics de ambdos
parts.
Malgrat que considere que Israel està exercint una forsa excessiva i injusta sobre el poble
palestí, crec que les disputes tenen un orige molt profund i que forma part del insconcient
col·lectiu de cadascun del dos pobles, mentre però, estan morint mils de persones d'una manera
brutal.
Es necessari que les institucions i governs de tot el món col·laboren en la solució, i no estiguen,
com els Estats Units, donant responsabilitats exclusives a una de les parts.
Com diu Juanes, és temps de canviar l'odi per l'amor.
Difícil tasca en aquest conflicte però posible, com sempre, en tots els assumptes humans.

Education for ciudadania

>> Senyores i Senyors... (ladies and gentelman) així parlen a les classes d'Education for ciudadania i es que tenim un President de la Generalitat i un Conseller d'educació molt preocupats que els alumnes valencians sapiguen moltes llengües, encara que no sapiguen dir res amb elles, però que sapiguen moltes, moltes llengües.

Al marge de la voluntat política, que no educativa, dels nostres governants, podem dir que front a estos destrellats, la comunitat educativa està reaccionant, està fent-se real una massa crítica que està reividicant de nou, que l'educació és alguna cosa més que una lluita política.

Per tota aquesta gent que està reivindicant açò, per tota la gent que està treballant per formar, per ensenyar, per educar, per tots els que creuen en una educació laica i etc...va també aquesta opinió modesta però sincera.

L'ensenyament té molts altres problemes, més que una assignatura d'un hora i mitja de treball semanal i d'eixos problemes, es parla molt poc, i es gestiona molt lentament, i mentre, es prenen decissions que afecten i que provoquen ambients crispats i tensos entre els diferents membres de la comunitat educativa.

Continuarà. (To be continued).

Fotos en el cul d'una burreta.

>> Portava temps buscant algun tema del qual pogués escriure i, he hagut d'arribar a Astúries per poder-ho fer.
Quin és el tema que m'ha oferit aquest viatge?...jeje...doncs de la capacitat trasformadora que oferixen els viatges: coses que en el teu lloc habitual no faries mai, quan surts fora del teu cercle eres capaç de fer-les.
Dígam-ne que, de segur que quan ixes de casa pel matí no pares a fer-te fotos en mil posicions amb en llocs que d'igual forma podrien resultar igual d'absurdes. A Oviedo, aquest matí, m'he fet un foto recoltzat en el cul d'una burreta...segur que si la burreta estiguera a Náquera no li miraria ni el cul, però así m'he fet la foto en el cul, la meua amiga ha puja sobre la burreta, hem canviat de posició etc...d'allò més divertit...jeje...
Altre tema, més serios encara, és la capacitat de la gent, inclòs jo, per pagar preus de luxe per coses que realment no són de luxe...digam-ne 2 € per una botella d'aigua, 6 € per tornar en taxi a l'hotel, 1'60 € en una botella de suc... podria ampliar la llista però ho deixaré perquè tal vegada així podré escriure algunes entrades més en el tema.
Fora d'anàlisis més absurdes, trobe que ens permet llegir sota aquestes linees, el que deia abans, la capacitat trasformadora que tenim, podem fer el que vulguem amb la nostra realitat, amb la nostra existència, sols hem de sentir que volem fer-ho i quant això ho tenim, ja tot és posible. "Para muestra: La meua foto en el cul de la burreta....jejeje" La penjaré en breu. dw.
P.S.---He pagat 1'50 € per aquesta connexió a internet...Tot és posible.jejeje...

Atenció...que venen les 65 hores semanals!!

Amb tanta moguda de la vaga del transport i amb tant de resó per la golejada de la selecció en l'Eurocopa, se'ns passa recordar la dolorosa proposta que des del parlament europeu es vol aprovar: Prolongar la jornada laboral fins a 65 hores, unes 13 hores de treball diàries.

És força greu, sota el meu punt de vista, que en el segle XXI, puguem estar a punt de retrocedir en drets socials d'una manera tant desconsiderada. No sé que pensen els senyors i senyores eurodiputats per tal d'aprovar aquesta proposta.

El treball viscut com a una font d'activitat gustosa, que jo almenys necessite, probablement puga tenir sentit. Viure però, esclavitzats al treball és voler sotmetre a les persones i no voler considerar que les persones som tot menys treball: som família, som amics, som descans, som plaer, som creadors.

Quina persona pot estar 13 hores possant asfalt a la carretera? Quina persona pot estar 13 hores diaries fent una mateixa activitat rutinaria? Segurament, no saben doncs, que les despesses sanitaries creixeran degut a les depressions, i malestars provocats per aquesta raó.

L'ésser humà necessitem viure amb llibertat i amb plaer, no amb esclavitud i sense la consideració de persones, més bé, com a màquines.
Ja cap a la fi del segle XIX i molt més al llarg del XX, hem donat passes en reconeixer aquesta idea, ara segurament tornem a la possibilitat de l'altra. Greu però real. Quina europa més xaxi...no???

El nou master en graneres i fregadores

La veritat és que estudiar en una facultat no té garanteix l'èxit en la vida, i més encara, no et garanteix que pugues entendre el complex món de la tecnologia. Així doncs, pense que hi hauria que promoure en els ambits acadèmics un master molt útil: Un master en tecnologia de les graneres i fregadores.

El perquè d'aquesta proposició no de llei és clara, l'altre dia al mercadona vaig estar 10 minuts pensant quina era la fregona que necesitava per a ma casa: primera decissió, sí fibra o cotó, no sé encara la diferència alhora de fregar; després, havia de triar, entre multifibras, resistente, absorvente, ...i una gran serie de entes...al remat...davant de tant de dubte, vaig optar per la pràctica solució...! Una fregadora multiussos!!...decisió salomònica..no cregeu??. Però, la cosa no acaba ahí... havia de passar una prova més, triar una granera....i bé, tornem al mateix punt...davant tanta varietat de la qual no sé l'ús, vaig optar per la solució esmentada anteriorment, la granera multiussos. Per tant, tinc ara en casa una fregadora i una granera multiussos, que puc utilitzar per a molts ussos que hauré d'anar imaginant, perquè pel moment sols conec un ús: fregar i agranar ma casa.

Una alta quantitat de variants a prendre en consideració per a tots aquells que vulguen comprar una fregadora...i res, tal vegada presente aquest master en un futur per al benefici de tots aquells que fregem en casa, encara que siga poc...
ah! i si a d'algú se li ocorre algun ús per a les eines de fregar que no siga aquest, que m'ho comunique per caracter d'urgència...jejeje...

Una sessió de biodansa.

>> Avui he estat fent una sessió de biodansa. Estic content i me sentit molt còmode. Ha sigut molt positiu poder contemplar cares de felicitat. Normalment, veiem moltes cares llargues per tot arreu i són molt poques les ocasions en les quals podem observar a d'algú feliç. Però jo avui em sentia orgullos de poder fer que unes persones, que era la primera vegada que coneixia, hajen pogun disfrutar, hajen pogut sentir-se elles, hajen pogut experimentar nous conceptes de vida. Ha sigut màgic, encantador...
Providencialment, hi havia a la sala una foto d'un cercle format per mans, exercici que he proposat posteriorment... la imatge, d'un fort poder evocador, s'ha convertit després en una realitat, veient unes mans que posaven tota la seua cura i tendresa en acaronar la resta de mans, i és en aquest moment en el qual el meu interior es plena d'una sensació de presència i seguretat. Potser, un gest tant senzill pugués canviar part de la vida de la humanitat i encara que el fet no fos tant trascendental, que costa tenir un moment de tendresa amb la gent amb la que ens relacionem? Costa fer-ho de vegades, es cert, almenys me queda la sensació que és posible tenir-lo.

Entre trajes de perles i altres fenomens paranomals.

Comence el meu blog parlant de fenomens paranormals...no parlaré de "chiquilicuatre" perquè és dels fenomens més normals de l'espècie humana. Sens dubte, l'espectacle que vam vore ahir me va deixar clar que, com diu l'anunci de Repsol, necessitem reinventar la humanitat.
En primer lloc, cal reinventar els trajes que les fèmines, siguen o no cambreres, porten per les nits. En el cas de la reinvenció que he esmentat, trobe que quedarien prohibits els trajes de brillants a l'estil Sofia Loren, sobretot si el lloc on es llueix és el cafe el Mercat, perquè produeixen dolor fisic en la vista i bo, portaria a una demanda per danys fisics.
En segon lloc, cal reinventar les preguntes existèncials de la humanitat, ja no podem parlar "On anem?" perquè podriem caure en una patologia psiquiàtrica, sinó de que Volem fer amb la nostra existència?...per què dic açò?, doncs perquè al vore la gent que vaig vore anit, inclosa una cambrera amb mini-mini falda, el meu pensament es planteja si ells i elles se la faran i em recorda que jo la he de tindre present per continuar vivint la meua vida.
Així que res, anime a plantejar-se esta preguntar, a reinventar la vida i a divertir-se sense trajes ofensius a la nostra vista.